esquena-rompudet, noliejant 60 tones

Seixanta anys té el gamarús Seixanta anys fotent lo mec I cap suc de re no en trec. Sóc tan tòtil com abans; A la mort, com més m’hi atans, Més em sap greu del que tinc; Si ara no tingués ni cinc Tampoc no perdria res, Fugiria sense haver après El dolor de perdre-ho tot. No cal l’ull clínic d’un xot Ni el barrisc del borinot: Com més omplies el bot Més durament t’enfonsaves. Tantes de ciències xuclaves, El cervell et fa de sorra, Per què el bot del cos s’ensorra. Viu molt millor el ruc qui és ruc Que no el ruc que d’ésser ruc Diu que prou pot deixar d’ésser. Tot tort i el que és tort adreça Amb l’ull clínic d’una peça I entre les ciències es bressa... Fins que cau de cul pel trau De l’hamaca per on cau Com qui diu d’un espetec. Seixanta anys fotent lo mec Que se’n van per l’eixidiu De la foscor sense ull viu. Ullcluc el ruc a la sínia Poc sirga pensant-se en línia, Com m’he cregut com un ruc Seixanta anys que crec que puc. Que puc anar dret em crec, I anava rodant, i cec. Caic, i obr els ulls, i renec: Seixanta anys fotent lo mec! Dalt es fonen les clarors, Dalt hi roden els voltors. Té un forat l’hamaca on rac, Sota, on m’esmuny, hi ha el brac: Il·lusòria realitat, L’únic ver n’és el forat. Seixanta anys fotent lo mec I s’hi escolen sense frec. Et perds per la línia eterna Del forat de la cisterna. Bona nit per sempre pus, Seixanta anys fotent l’estruç.